El regal de la ratera

A continuació, un seguit de laments inútils i prescindibles.

Estem a la vora de reeditar una continuïta política en la màrfega dels negocis particulars d'unes elits amb els diners de tots els cotitzants valencians.

Estic segur que cotitzem menys del que deuríem, la majoria, però que encara cotitizen menys els qui viuen d'embutjacar-se els doblers públics, i no cal que comence a detallar qui són, perquè ixen tots els dies en els diaris i a ningú sembla que li importe.

No ens importa estudiar en barracons saturats, sense menjador i sense professors, si molt els convé als que han de destinar els diners a l'Església Catòlica, a les fundacions solidàries amb Haití que compren pisos en València, a la fórmula 1, a mantindre el solar sense ofici ni benefici de la muralla àrab del centre de València, a caçar amb paranys qualsevol animal que vole o a l'ave, eixe tren que no mos servix per a res, però que lluïx bona cosa.

I encara n'hi ha més, perquè els ciutadans no volen saber a què es deuen les cues en la sanitat o en els jutjats (sobretot les dels delictes que prescriuen), la contaminació general de l'aire i l'aigua, els masclisme permanent, la discriminació lingüística al cap dels anys de la despenalització del valencià, els palaus de la música dels rics, les escoles privades subvencionades mentres les escoles públiques d'adults han de cobrar les classes als pensionistes, el retard en la jubilació dels hòmens per a que les dones hagen de continuar treballant en casa sense cobrar i sense dret a pensió...

I encara n'hi hauria més, però l'única cosa que puc fer com a funcionari és donar un percentatge del meu sou per a que la presidenta de les Corts lluïxca els rellonges de 2.400 euros i aprove obres coentes i insostenibles per als grups parlamentaris mentres la legioneŀla ha fet niu en el palau de les Corts. ¿La legioneŀla? El penúltim bacteri de l'hemicicle.

El problema és que la corrupció no sembla un problema social, que una oposició dèbil es conforma amb l'escó, que només votem i mos sembla que podem decidir una vota cada quatre anys (i no és cosa de votar pels perdedors: ¡quin disgust!), si tots són iguals, pots abstindre't, total, per al trellat que trauràs..., ¿o els de l'oposició no tenen gendres a qui permetre'ls un xalet iŀlegal? ¿O tu no ho faries si pugueres?... Tot un repàs al nostre país fet llegint el diari (El País25.10.2010).