dimarts, 26 d’octubre del 2010

Nacions dubtoses

Saltanacions

El diputat Martínez Rodríguez (pp) té dubtes sobre quin és el seu país o pensar que és una qüestió dubtosa:

«¿Vol vosté dir-me alguna indústria en este país nostre —que es diu Espanya, per si hi ha cap dubte– que funcione per damunt de les dades de l'any 2004?»

Això està bé, perquè vol dir que els impositors de l'espanyolitat detecten que el monolitisme heretat de l'«una, grande y libre» comença a trontollar. No sé si donarà lloc a «moltes, enormes i libèrrimes» o a «ninguna, pequeña y lúgubre», però, bé, el desgraciat intent de gracieta del diputat és simptomàtic. Sobretot de la seua concepció democràtica.

Per cert, una concepció que no haurien de calcar necessàriament els socialistes, cosa que sí que ha fet eixe dirigent espanyol que s'alegrava que José Montilla (el president català) s'oposara als referèndums per l'autodeterminació. Jo em pensava que, en democràcia, en un referèndum, optaves per les opcions del referèndum (fins i tot per proposar-ne), però oposar-se al referèndum, doncs, caldria vore si és que era com aquells de Franco, perquè si resulta que són fruit de l'exemple democràtic suís, doncs, malaguanyada concepció del socialisme, vaja.

Els diputats callen just a de temps de sentir en l'Spotify els cors de l'últim moviment de la segona simfonia de Mahler.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada