divendres, 4 de febrer del 2011

Amb ulls proverbials

Per a ser vist

El company proverbial Víctor Pàmies i Riudor ha aconseguit el mecenatge en Verkami per a la seua empresa amb cara i ulls. En temps de crisi i quan encara tenia quinze dies de termini per davant, ja ha arribat als quatre mil euros que demanava. Té més sort que els que pengen, com diria ma mare.

En canvi, parlant dels que pengen, veig un ninot penjat del coll a la plaça del Tahrir ('Alliberament') del Caire. Això i els morts que hi ha hagut ja, són la mala notícia de la pallola democratitzadora que els ha agarrat als ciutadans del nord de l'Àfricà.

Sortosament, per a resoldre-ho un poc, tot això, m'arriba l'últim número de la revista Mètode de la Universitat de València, que titula «Per a després de la crisi. Ciència i economia per a la reconstrucció d'un país». Hi adjunten un bestiari català (versió de Xavier Bellés) que, encara que siga pel títol, deu tindre relació amb l'estat del món, el medieval i l'actual. Com que la crisi mos impulsa a mirar amb claredat, també hi ha un article que parla dels «ulls de la terra».

2 comentaris:

  1. Discrepo de la teva anàlisi, però t'agraeixo molt que te'n facis ressò, Miquel.

    Sort? Les coses no es fan només pensant en la sort. La sort va ser que Verkami em demanés a mi precisament que plantegés un projecte. Això és sort, perquè al món hi ha molta gent que podia haver fet un projecte semblant.

    La resta és molta feina que no es veu i molta gent que m'ha ajudat. Jo he donat la cara, però al darrere hi ha moltíssima gent que creu en el que jo he proposat i que confien en mi. I que amb petites aportacions econòmiques i amb petites col·laboracions des de blogs, twitters, facebooks, missatges de correu o d'una recomanació del boca-orella han fet possible aquest somni.

    El crowdfunding i Verkami t'ensenyen a pensar en plural, en molts granets de sorra per bastir un bon mur. És per aquí que dieu allò tan bonit que tota pedra fa paret (o marge), oi?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Dis-li sort, dis-li previsió. dis-li inspiració, dir-li faenassa, dis-li el que vullgues; fins i tot, dis-li Víctor Pàmies.

    ResponElimina