divendres, 29 d’abril del 2011

Dependències funcionarials

Funcions infantils

Mos demanen, ara que no estan els diputats per les Corts, que què hi fem. Cadascú té unes faenes o altres, tot i que la més general actualment és la presència física, que trobe que, de fet, no és cap faena. Com en qualsevol altre lloc (públic o privat, però sobretot públic), les millores organitzatives sempre estan pendents de fer-se efectives. Posem per cas que parlàrem de teletreball, tal com ja tenen en altres administracions: doncs, no caldria que algunes faenes haguérem de fer hores (de presència) si no n'hi ha cap necessitat, amb la qual cosa l'administració podria estalviar energia i diners públics. Però els gestors de la qüestió estan més pendents de buscar una millora dels seus emoluments per qualsevol camí que de trobar-la justificadament com a resultat de la seua gestió.

I ara que s'acosten eleccions és un bon moment per a recordar que la faena dels funcionaris té una dependència molt directa de l'interés dels dirigents polítics per la millora de la gestió pública. Tenint en compte com van els indicadors econòmics, educatius i socials del País Valencià, per baix de la mitjana espanyola en tots els aspectes, i per més baix encara de tota la propaganda pepera institucional, fantasiosa i dispendiosa, diria que els ciutadans han de fer un pensament seriós sobre la qualitat que esperen exigir en el funcionament de l'administració pública. O potser és que es pensen que l'administració pública aprofita per a això, per al mercadeig financer i bancari, per a rebre vestits regalats i altres prebendes, per al suborn i la facilitació dels tràmits irregulars o mafiosos, etc. De moliner canviaràs, però de lladre no t'escaparàs, fa la dita insidiosa. En tot cas, això es complix únicament si el lladre eres tu mateix. I els ciutadans ja sabem quins són els poders que promouen eixe fals sentit comú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada