A través del correu el company Josep (pepaixa) ens envia l'enllaç amb una vídeo que informa des de fora i per a anglesos sobre quatre dades bàsiques amb què es pot començar a entendre que hi ha normalitats diferents però semblants dins d'Europa. El vídeo es diu «Spain's secret conflict», que és un títol bastant atractiu, tot i que sorprén que això siga cap secret encara.
Quant a conflictes, diu Takse que nota com si arran de la confirmació en les urnes de la majoria absoluta del Partit Popular hagueren pres noves energies els impositors del castellanisme mal entés. És clar, ho diu després que hem patit personalment uns quants casos de discriminació lingüística amb persones d'una prepotència castellana massa ben apresa. El cas és que és curiós que els suposadament valencianistes del pp no facen altra cosa que fomentar la discriminació dels catalanoparlants del País Valencià. Tal com assenyalava ahir Andrés Boix (El País, «Sí al valencià, no al gueto», 13.06.2011), descobrint-mos amb ironia una de tantes falses paradoxes peperes, com ara la que es deprén del projecte educatiu que planteja Font de Mora Turón per a introduir l'anglés i eliminar marxianament «la part contractant de la primera part» del valencià:
Com és sabut, el projecte ha generat una reacció molt negativa en l'oposició, que l'ha desqualificat de soca-rel. No obstant això, té notes francament positives. La primera d'elles és que el pp s'allunya de la seva tradicional visió que els pares tenen dret a determinar la llengua en què els seus fills han d'estudiar. Es tracta, sens dubte, d'una exceŀlent notícia.
Més que una notícia, deu ser també una mentira disfressada de paradoxa amagada en un projecte secret.
L'altre dia me l'enviaren i em permet copiar ací el que vaig comentar a qui me l'envià: «Després d'escoltar-me el Matthew Tree, entre els minuts 8.13 a 8.45, explicar una vegada més un mite historiogràfic nefand sense envermellir-se de vergonya, crec que no em fa falta continuar a mirar-me el documental. [...] l'emigració des de zones castellanoparlants cap a Catalunya va ser un pla concebut pel govern de Franco per a anorrear la Catalunya monolingüe i homogènia d'abans de la guerra. És una cosa molt grossera, tot plegat. L'emigració massiva a Madrid, de la qual jo sóc fill, ha de ser per força un pla concebut a qualsevol ministeri del règim per tal d'anorrear... el Madrid republicà que va aguantar tres anys de setge?
ResponEliminaBastant més avant en el video, el mateix Tree compara l'anticatalanisme amb l'antisemitisme. Com que després posen parlant la Curri Valenzuela (el seu debat nocturn és el tercer programa més vist a Madrid?! Ah: hostes vindran que ta casa t'explicaran...), el Jiménez Losantos i un munt de gent pegant bots enfront de la seu del PP al carrer Génova en una nit evidentment electoral (però no diuen que són això i en trauen imatges aïllades i sense context al llarg de tot el documental), la cosa es rescabala.»
I així un poquet tot, si fa no fa.
Jesús, tinc un anglés barrejat dels Beates i d'Internet, és a dir, que és molt bàsic i segurament per això no entenc que parle d'«anorrear la Catalunya monolingüe i homogènia», almenys en els segons que indiques. Estic d'acord amb tu que els objectius de l'organització franquista devien estar relacionats simplement amb els objectius habituals de les oligarquies. La resta deu ser romanticisme i desenfocament del problema real.
ResponEliminaQuant a l'antisemitisme i l'anticatalanisme, no sé què et sembla malament de la comparació (mentres no arriben a igualar el segon amb el genocidi jueu). En València, tot i que són febrades de temporada, obrir la boca per a parlar en valencià em penja a voltes una llufa a la punta de llengua. N'he parlat fa uns dies i en més ocasions en este bloc, i sempre tenint present que la vida en democràcia té uns avantatges que no haurien de permetre fer segons quines equiparacions ben exagerades. Però aixina va tot, tal com dius.
Per cert, parlant del català i dels jueus, per si de cas no ho coneixes, hi ha un article en Presència, «El català dels jueus» de Carles Gorini, que parla del català dels jueus de Girona al segle XV a partir del quadern de comptes de Jucef Ben Zabara, que escrivia «el judaic amb lletra lligada». Més dades en l'article de Francesc Feliu i Joan Ferrer en Journal of Medieval Iberian Studies del mes de març.
«The Franco governement instead of putting infrastructures where it needed to be put–Extremadura, Andalusia, etc.– they found it very convenient to have a whole group of monolingual Spanish speakers moving in to an area like Catalonia, which was at that time still very much a Catalan speaking area. You moved people in for economic reasons, creating friction and tension, and try to eliminate the language spoken in the area.» Tu diràs... Els Plumed aragonesos que emigraren a Bétera, Nàquera i Serra en els seixanta i canviaren de llengua de relació i poc més tard, de primera llengua, devien ser la pífia de l'experiment franquista que a mi em sembla bastant evident que el Matthew Tree està descrivint (i quedant-se més ample, lo xiquet). Romanticisme, sí, cosí germà dels romanços.
ResponEliminaPer això mateix, perquè u no s'aclama a la crida d'antisemitisme sense deixar que, a la que t'encantes, et munten un genocidi, que és el mateix que el tancament dels repetidors, que és el mateix que l'educació trilingüe, que és el mateix que perdre milanta eleccions, que és el mateix... Les falàcies són les darreres que abandonen el barco. I el vaixell.
Moltes gràcies per l'avís. Un dels autors de l'article científic, que està preparant des de fa temps un diccionari hebreu-català, per cert, me n'havia informat i me l'havia llegit fa temps. Desmunta, per cert, un altre mite historiogràfic de volada curta, el de la llengua judeo-catalana. Curiosament, el judeo-català sobrevisqué en un mite de l'espanyolisme més benevolent: el judeo-espanyol, que seguint el consens actual de la recerca, no és cap «español de los Reyes Católicos» ans una 'koiné' ibèrica amb un munt de components (galaico-)portuguesos, aragonesos i catalans. Alguna coseta de valencià hi deu haver.
Jesús, tens molta raó, estem molt ensenyats a deduir conspiracions i plans malèfics, fins i tot quan l'experiència mos indica que, per sort, el règim de Franco va ser més inepte que el nazi. A voltes, eixos plans són certs; a voltes, els qui van dur a terme les acccions (o se n'han beneficiat), pretenen que realment responien a un pla o desitgen que això haguera segut aixina.
ResponEliminaDit això, l'únic mal que veig en l'argument del Tree, a més de la falta de proves que confirmen eixa pretesa planificació, és l'oblit que les víctimes eren precisament eixes persones desplaçades, i més encara perquè també foren un instrument per a perjudicar altres ciutadans (els catalans, sí, però no tots els catalunyesos). Entre víctimes va la cosa, en tot cas, i, sí, cal anar molt amb compte amb segons quines comparacions. Cert és, no anem gens amb compte, ho senc dir massa i ho comente sovint en este bloc.
És clar, crec que no és estrany que la impotència, el greuge i la discriminació lingüístiques mos induïxquen a equiparar-mos amb altres greuges i discriminacions (com les que dius, la dels jueus o les dels règims polítics que tanquen televisions). Eixe camí psicològic (i la falta de participació en mecanismes de suport com sindicats o associacions) fa que molts funcionaris siguen incapaços de posar-se en el seu lloc i actuar amb professionalitat enfrontant els seus deures als desitjos i imposicions dels polítics. N'hi ha molts que sí que ho fan, però en l'imaginari justificatiu d'alguns diria que cada matí afusellen un funcionari o dos darrere de les conselleries...
En fi, per molt terribles i incomparables que puguen ser algunes situacions, cal tindre en compte que és una qüestió de graduació, i la graduació comença fent acudits sobre jueus, dones, catalans (i catalanoparlants), etc., i acaba agredint-los. Les dones i els jueus ho han comprovat massa vegades. Els catalans (i catalanoparlants) hem arribat a gaudir de la democràcia, a pesar de tot, i hauríem d'evitar eixes excuses victimistes, a pesar que pugam documentar molts anys de discriminació passats i actuals. No mos hauríem d'«encantar» amb això, tal com dius.