dissabte, 11 de febrer del 2012

Enfambrats

Hmmm

I què en fem dels «enfambrats» (pron. «anfambrats»). Doncs, no n'he trobat massa documentació per ara, per la qual cosa tinc més material per a una altra fitxa. Les casualitats són aixina, i convé consignar-ho en algun lloc abans que te s'oblilde. De moment, hi ha l'apunt «Estar *emfambrat» de la La Parla d'Oliva, on el company Àngel Alexandre comenta la variant simatera «asfambrat», que connecta amb el que apareix en el Diccionari de freqüències de Joaquim Rafel i Fontanals (1998) i l'inefable diccionari de no saps ben bé què de l'avl. A més, Google em suggerix «alfambrat», que és la forma que recull Escalante en Les Criaes. En l'ús en la xarxa, curiosament, no hi ha enfambrades ni alfambrades...

3 comentaris:

  1. Hola Miquel, acabe de trobar-me amb aquesta entrada al teu blog. Supose que deus tindre recollida "enfambrat" /anfambrat/ de la parla de Tavernes, no? La forma "alhambrat" la diuen a l'Alcúdia. Salutacions

    ResponElimina
  2. No ho dic, però l'entrada, és clar, és la forma de la Vall. Quant a la variant de l'Alcúdia, ¿és una hac aspirada o un error de picatge?

    ResponElimina
  3. En Sedaví es diu «estar anfambrat».

    ResponElimina