divendres, 29 de juny del 2012

Eficiència amistosa

Amics, els dits

El maneig del programari en les administracions públiques —i tantes altres facetes d'una administració pendent encara d'aconseguir la professionalització sense dependències polítiques del seu personal— està sotmés a eixa falta d'un criteri enfocat cap a l'eficiència i l'eficàcia. Acaben de crear enb les Corts fa uns dies l'oficina de l'eficiència econòmica —que té una composició política que honora precisament els mateixos que treballen per la ineficiència interessada— però no han fet res respecte de l'eficiència representativa, per l'accessibilitat i disponibilitat de la gestió política i per la rendició de comptes documentats i vàlids.

Per exemple, Fernando de Rosa Torner, sembla que recomanà una amiga «afiliada al pp» per a qualsevol cosa que puguera oferir-li un amic en una conselleria d'eixes que semblen públiques per fora però que es veu que estan privatitzades per dins. Doncs, per a ser eficient, podria jutjar-se ell mateix, com si fóra un altre, i a vore si decidia, tal com sembla, que les normes són sempre «per als altres». Llavors començaríem a pensar que això de l'eficiència va de veres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada