dimarts, 30 d’octubre del 2012

La ruda normativa

Eruga sobre la ruda normativa

N'hi ha prescripcions referides a la normativa lingüística que no s'acaben d'entendre. Per exemple, quan l'Escola Balear d'Administració Pública escriu en una «morfocapsa»:


A la majoria de parlars balears i a algunes localitats catalanes encara conserven la forma d’article «salat» ES/S’/SO (després de preposició AMB)/SA/SES, formes no normatives però admissibles en registres informals.
D'una banda, deixarem passar que no tinguen en compte que també hi ha localitats valencianes on es fa servir l'article salat. Però la confusió gruixuda és la que permet la confusió de la «normativa» amb un registre lingüístic determinat. Més ben dit, la consideració sense més matisació que els registres informals són no normatius. Els registres informals no són formals, però això no vol dir que no puguen ser normatius. De fet, per exemple, obris el diec i trobes el següent:
s'
art. [LC] Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S’ase. Estiuegen a s’Agaró. Fa s’estufat amb tothom. Escriu amb s’altre llapis.
art. [LC] Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l’article femení sa en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal, precedida o no de h, altra que i o u febles. S’ànima. S’Alqueria des Comte. Para s’altra mà.

Tot ben normatiu i pertanyent el lèxic comú, tal com podíem esperar. El que no seria normatiu és escriure «s'informació» en lloc de «sa informació». I una normativa ben pobra tindríem si no haguera previst l'ús escrit de l'article salat. Article que, per cert, estem fent servir més que en la vida en el diari de sessions de les Corts valencianes arran de la intervenció de Juan Gual de Torella Guasp, antic vocal de la comissió de control de la cam. Ah, algú hauria de pensar que han fet salat per a salvar la caixa. Pel camí que van en les Corts, per a salvar res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada