Estava transcrivint no recorde què i me s'apareix el monstre de les galetes on menys me l'esperava, en una metamorfosi de les anses de la meua cartera. Immediatament he pensat en l'eurogrup i el ministre Montoro arrasant amb la suposada «confiança» que hauríem de tindre en els comptes i els que els conten.
Per la part valenciana, encara tinc malauradament presents els antics presidents Zaplana i Camps, que van aconseguir que eixa confiança fóra negativa, que es convertira en la convicció que qualsevol cèntim públic que caiguera en les seues mans passaria a la caixa B, als comptes d'eixa societat paraŀlela que conformen les elits extractives. En fi, tal com deu estar passant ara mateix amb els pocs calerons que entren en la caixa comuna: no poden pagar escoles, professors, centres de salut, però en l'administració continuen existint els càrrecs de —vaja— «confiança». I ja sabem massa què podem confiar d'ells. I del monstre de les galetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada