dilluns, 1 d’abril del 2013

Autoritarisme competitiu

Sense competència
S'acaben estos dies de vent i passions superlatives. Tornarem demà a les Corts on continuarem amb l'espectacle que descrivia Moisés Naím («Hugo Chávez: lo bueno, lo malo y lo feo», El País, 07.03.2013) quan parla dels règims autoritaris competitius:
Els dirigents hi obtenen el poder per mitjà d'eleccions democràtiques però després canvien la constitució i altres lleis per a debilitar el sistema de control al govern, i aixina s'asseguren la continuïtat del règim i la seua autonomia quasi absoluta i, al mateix temps, conserven una pàtina de legitimitat democràtica.
Talment en això és en el que s'ha convertit el parlament valencià, com a conseqüència lògica del sistema d'elecció dels diputats i del funcionament dels partits polítics. D'això sí que mos en podrien fer quitis...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada