dilluns, 28 d’octubre del 2013

Igualtat enganyosa

Les paraules de Pérez-Reverte en Salvados d'anit han revifat el debat tòpic sobre si els polítics són tots iguals, cosa que sabem que no és possible, però que és una simplificació tan simple i fàcil de fer servir per a no pensar-hi més que no deixa de reaparéixer al llarg de la història de les discriminacions i el prejuís, que és la història de la humanitat.

Per cert, parlant de la humanitat i dels drets que mos hem atorgat, la grandesa de dir-ne «drets humans» és que són de tots els «humans», fins i tot dels «humans» que assassinen éssers humans. No podem dir que siguen «humanistes», però això de matar-mos pel motiu que siga, és ben «humà», i per tant, els drets humans haurien de ser vàlids i aplicats tant per a tombar les decisions retroactives que atempten contra eixos drets, com per a complir els drets de les persones «dependents» que el interessos econòmics —de la casta econòmica i política que denunciava Pérez-Reverte— els estan furtant fins al punt de degradar-los la vida i, fins i tot, la mort.

Tornant, per tant, a la desigualtat dels polítics, hem de convenir que, a pesar que són desiguals hi ha alguna cosa que els «iguala»: les mancaces del sistema polític. Una màquina de fer xoriços —reals o figurats— difícilment donarà coquetes amb mel, tant per la concepció i els mecanismes de la màquina, com pels ingredients que hi posarem. Si volem que la màquina done un altre producte, cal modificar-la i canviar d'ingredients. Ah, els qui viuen d'eixa màquina no ho faran fàcil. Qui diu que tot és igual i simple, s'enganya, o vol enganyar-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada