dissabte, 2 de novembre del 2013

Xàbia com a evidència

Uf, el de Xàbia arriba a la final de demà en París-Bercy. I firma aixina per a tot el món en la càmera eixa en què arrepleguen l'autògraf del vencedor, «xabia», sense l'accent, d'acord, però deixant ben a la vista que un topònim no necessita les closses de la subordinació lingüística per a ser nom propi i reconéixer-se com a poble, que dia aquell Estellés. ¡Bravo, Ferru!

Per cert, tenint en compte que les dades indiquen que la Generalitat valenciana no aplica cap protocol de gestió lingüística en la seua activitat, ja que això és el fonament de les meues queixes al síndic de greuges —i podria dir que són innombrables, exagerant, és clar—, estic temptat de proposar algunes preguntes parlamentàries sobre la qüestió. M'agradaria saber per què hi ha funcionaris ignoren sistemàticament que també han de fer servir el valencià en les seues comunicacions amb els ciutadans. Wert els hauria de pagar unes classes de no-discriminació per raó de llengua. Ah, però això ell només ho predica per als castellanoparlants. Si en sabem, de complir l'article 14 de la seua Constitució espanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada