Faig una llista dels municipis valencians i em marege un poc: els noms oficials d'una banda, que això va com va; per una altra banda, les formes valencianes que no són oficials, les que ho són però són errònies (l'Ènova, per exemple), les que uns preferixen per al valencià, les formes antigues o sinònimes i les que no sé d'on ixen o per què les porta l'enciclopèdia. En fi, res greu, és el retrat d'un país en moviment. Corregir el rumb hauria de ser una prioritat social, no tant per la toponímia, sinó per les persones que viuen en eixos pobles i que no tenen fons de pensions gestionats en sicav com fan molts parlamentaris europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada