dijous, 14 de gener del 2016

Algicet secretament

Els dies que tens més al cap del que sabries concretar, si tens un poc de sort, obris un diccionari i trobes un paraules, com ara algicet, que té una definició com esta:

m. Quantitat de diners o coses comestibles que es guarden secretament.

Es tracta del Diccionari valencià de la Generalitat valenciana-Edicions Bromera (segona edició, 1996). Com que no localitze el terme enlloc més i tampoc la definició, em demane si no deu ser una entrada fictícia, tal com hi ha «pobles de paper», que només apareixen als mapes perquè servixen de prova de plagi... Bé, si fóra per això, el diccionari en qüestió, elaborat a força de compilar diccionaris, no podria demanar massa explicacions a ningú.

Ara només cal que algú faça servir algicet i el popularitze. Un poc com el poble americà aquell, Agloe, que quasi va acabar existint de veres. I ara podria ser que fóra independent i tot.

3 comentaris:

  1. Quan la separació de l'antiga Iugoslàvia, et diré que parlaven una mateixa llengua, el serbo-croat, però després de la independència començaren a fer servir paraules "offsiders" com aquesta, que de ben segur ha existit o existeix, però reduïda a un àmbit d'una o dues famílies o pobles, doncs ho van fer els croats i els serbis per a distingir les seues llengües, no sé si encara s'entendran, però espere que sí, en acabat una llengua la fa el poble i gairebé sempre, exceptuant algunes com el basc o l'hebreu, sense la mediació de cap acadèmia, si més no fonamentalment.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Doncs, no acabe de vore per què et sembla tan segur que existix algicet... Bë, existix perquè apareix en eixe diccionari i perquè en parlem, però el cas és que no l'he documentat enlloc més.
    Pel que a la comprensió entre els humans, està clar que no té a vore amb el fet de parlar la mateixa llengua. Si no s'entenien quan parlaven serbocroat, doncs, podria ser que ara sí, una volta cadascú té el nom que vol per a la llengua que parla.

    ResponElimina
  3. Certament, tens raó, tota la raó, la veritat és que tampoc jo estic segur de que existisca la paraula, a no ser un invent familiar i restringit.

    Vicent

    ResponElimina